Saltar al contingut

Les fustes més utilitzades per a les guitarres elèctriques

Las maderas más usadas para las guitarras eléctricas

Una de les preguntes més habituals quan triem una guitarra elèctrica és quina fusta porta i fins a quin punt aquesta fusta influeix realment en l’instrument.

La resposta curta és que sí que hi influeix, però no actua sola. En una guitarra elèctrica també intervenen les pastilles, la construcció, el pont, l’escala, l’ajust, els herrajes, l’amplificador i, per descomptat, la manera de tocar.

Tot i així, conèixer les fustes més utilitzades ens ajuda a entendre millor per què una guitarra pesa, respon, ressona i se sent d’una manera determinada.

La fusta importa realment en una guitarra elèctrica?

En una guitarra acústica, la fusta té un paper fonamental, perquè la mateixa caixa de l’instrument genera i projecta gran part del so.

En una guitarra elèctrica de cos sòlid, la situació és diferent. Les pastilles converteixen la vibració de les cordes en senyal elèctric, però això no vol dir que la construcció i els materials siguin irrellevants.

La fusta pot afectar el pes, la ressonància, la rigidesa, l’atac, el sustain, l’equilibri i la sensació general de l’instrument.

Per això té més sentit entendre la guitarra com un conjunt que no pas buscar una única «fusta millor».

[IMATGE: PARTS PRINCIPALS D’UNA GUITARRA ELÈCTRICA]

Cos, mànec i diapasó: tres zones diferents

Quan parlem de fustes en una guitarra elèctrica, convé diferenciar-ne tres parts.

El cos condiciona especialment el pes, l’equilibri i part de la resposta física de l’instrument.

El mànec és fonamental per a l’estabilitat, la rigidesa i la sensació en tocar.

El diapasó influeix especialment en el tacte i en la resposta sota els dits.

Per això moltes guitarres combinen diverses fustes.

Una configuració molt habitual pot ser:

cos de vern + mànec d’auró + diapasó de palissandre.

Una altra combinació clàssica és:

cos de caoba + tapa d’auró + mànec de caoba o d’auró + diapasó de palissandre o banús.

Fustes més utilitzades per al cos d’una guitarra elèctrica

Auró

L’auró és una fusta dura, estable i relativament densa.

No és l’opció més habitual per fabricar un cos sòlid complet, principalment pel seu pes, però sí que és molt freqüent com a tapa sobre una altra fusta, especialment sobre la caoba.

A més de les seves propietats estructurals, l’auró té un gran valor estètic.

Hi podem trobar vetes especialment apreciades com ara:

flame maple, quilted maple o birdseye maple.

En les guitarres elèctriques se sol utilitzar quan es vol combinar una base de caoba amb una tapa més rígida i visualment vistosa.

[IMATGE: GODIN AMB AURÓ / AURÓ FLAMEJAT]

Vern

El vern és una de les fustes que històricament més s’han utilitzat en guitarres elèctriques de cos sòlid.

És molt habitual en guitarres tipus Stratocaster i models derivats.

Un dels seus principals avantatges és l’equilibri entre pes, ressonància, estabilitat i comoditat.

Per això s’ha utilitzat durant dècades en guitarres molt versàtils.

Caoba

La caoba és una altra de les grans protagonistes de la guitarra elèctrica.

És habitual en guitarres de cos sòlid, especialment en dissenys single cut i en molts models orientats al rock, el blues i els estils amb més guany.

Sol donar lloc a instruments amb una sensació sòlida i força massa.

Una combinació molt freqüent consisteix a utilitzar:

cos de caoba + tapa d’auró.

[IMATGE: GODIN A6 ULTRA DLX NAT — CAOBA]

Freixe

El freixe s’ha utilitzat àmpliament en guitarres elèctriques clàssiques i modernes.

Una de les seves característiques visuals més apreciades és la veta marcada, especialment atractiva quan s’utilitzen acabats naturals o translúcids.

Segons la peça concreta, el pes pot variar força.

Per això no totes les guitarres de freixe són necessàriament lleugeres.

Koa

La koa és una fusta originària de Hawaii molt apreciada pel seu aspecte visual i per les seves vetes marcades, que poden oferir acabats especialment vistosos.

En les guitarres elèctriques no és tan habitual com el vern, la caoba o l’auró, i sovint s’utilitza com a tapa o xapa decorativa sobre una estructura construïda amb altres fustes.

Per això convé distingir entre una guitarra fabricada íntegrament amb koa i una altra que utilitza una làmina de koa per aportar caràcter estètic.

En models com la Godin xtSA Koa Extreme HG, la koa apareix com a element visual combinat amb altres fustes estructurals. És un bon exemple de com una fusta pot tenir una funció principalment estètica dins del conjunt de l’instrument.

Til·ler

El til·ler, també conegut com a basswood, s’ha utilitzat molt en guitarres elèctriques modernes.

És una fusta relativament lleugera i fàcil de treballar, cosa que permet fabricar instruments còmodes i equilibrats.

És freqüent trobar-la en guitarres orientades al rock, el metal, la fusió i la música instrumental.

Sovint apareix combinada amb mànecs d’auró i pastilles d’alta sortida.

Fustes més utilitzades per al diapasó

Banús

El banús és una de les fustes més apreciades per fabricar diapasons.

Es caracteritza per ser una fusta dura, molt compacta i de tacte especialment llis.

Visualment sol presentar tonalitats molt fosques, tot i que n’hi ha diferents varietats.

És freqüent trobar-lo en guitarres de gamma mitjana-alta i alta, així com en instruments dissenyats per oferir una sensació precisa i ràpida.

[IMATGE: GODIN MULTIAC NYLON NATURAL HG — DIAPASÓ DE BANÚS]

Palissandre

El palissandre, també conegut com a pal de rosa o rosewood, ha estat durant dècades una de les fustes més habituals per als diapasons.

Té un aspecte més orgànic i una veta més visible que el banús.

A més, sol oferir un tacte molt agradable i una mica més obert.

Es troba en tota mena de guitarres elèctriques, des de models clàssics fins a instruments moderns.

https://microfusa.com/products/godin-passion-rg-3-indigo-burst-rn-with-bag-guitarra-electrica-27855

Pau ferro

El pau ferro s’ha convertit en una alternativa molt habitual per fabricar diapasons.

Visualment pot recordar el palissandre, tot i que normalment presenta una veta i uns tons lleugerament diferents.

És una fusta dura i estable, i actualment es troba en nombroses guitarres elèctriques.

I el mànec?

L’auró és probablement la fusta més habitual per fabricar mànecs de guitarra elèctrica.

La seva rigidesa i estabilitat el converteixen en una opció estructural excel·lent.

Es pot utilitzar com a mànec independent amb un diapasó d’una altra fusta, com a mànec i diapasó d’una sola peça o combinat amb altres fustes en mànecs laminats.

La caoba també és molt comuna, especialment en guitarres de construcció encolada.

[IMATGE: GODIN SESSION HT BOURBON BURST — MÀNEC / AURÓ]

Combinacions de fustes molt habituals

No hi ha una única combinació correcta. Moltes guitarres utilitzen diferents fustes per al cos, la tapa, el mànec i el diapasó.

Algunes combinacions habituals són:

Vern + auró + palissandre
Una combinació clàssica en guitarres tipus Stratocaster i models similars.

Caoba + tapa d’auró + palissandre o banús
Molt freqüent en guitarres de construcció més robusta.

Freixe + auró
Molt habitual en dissenys que també volen aprofitar l’estètica de la veta.

Til·ler + auró
Una combinació molt utilitzada en guitarres modernes i lleugeres.

També hi ha construccions més elaborades en què una de les fustes compleix principalment una funció estètica.

Una guitarra pot incorporar, per exemple, una xapa de koa sobre un cos construït amb altres fustes. La Godin xtSA Koa Extreme HG és un bon exemple d’aquest concepte.

[IMATGE: GODIN xtSA KOA EXTREME HG — COMBINACIÓ DE FUSTES]

Quina fusta triar per a una guitarra elèctrica?

No recomanem triar una guitarra únicament per la fusta.

Cal valorar l’instrument sencer.

Si busques una guitarra versàtil i equilibrada, el vern és una opció molt habitual.

Si prefereixes un instrument amb més massa i una construcció tradicional, la caoba és un referent.

Si valores especialment l’estètica de la veta, l’auró flamejat, el quilted maple, el freixe o la koa poden oferir resultats espectaculars.

Si busques una guitarra lleugera i còmoda, el til·ler pot ser una bona alternativa.

I per al diapasó, banús, palissandre i pau ferro són tres opcions molt utilitzades.

La fusta determina el so?

No pas per si sola.

Dues guitarres fabricades amb la mateixa combinació de fustes poden sonar i sentir-se força diferents.

També hi influeixen:

les pastilles,
el tipus de pont,
l’escala,
la construcció del mànec,
el maquinari,
l’ajust,
l’amplificador
i les mans del guitarrista.

Per això les especificacions tècniques són una bona orientació, però mai no substitueixen del tot l’experiència de tocar l’instrument.

Conclusió

Les fustes formen part de la identitat d’una guitarra elèctrica i condicionen aspectes com el pes, l’estabilitat, la ressonància, l’estètica i la sensació en tocar.

Conèixer les característiques de les fustes més habituals ens permet interpretar millor les especificacions d’una guitarra i comparar models amb més criteri.

A més, algunes fustes com la koa mostren que no tots els materials han de complir necessàriament una funció estructural: una tapa o xapa també pot aportar una identitat visual molt marcada a l’instrument.

Però la millor guitarra no és la que utilitza una determinada fusta, sinó la que funciona com un conjunt i s’adapta millor a la teva manera de tocar.

Consulta el nostre extens catàleg de guitarres elèctriques:

Contingut publicat originalment per Ardemadrid i recuperat del seu arxiu històric. Actualitzat i integrat per Microfusa.

Publicació anterior Publicació següent