Saltar al contingut

TECNOLOGIA: ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ MUSICAL

TECNOLOGÍA: LOS MEDIOS DE PRODUCCIÓN MUSICAL

Continuem amb les nostres xerrades amb Ramir Martínez, productor i enginyer de so i professor de So, Producció de Música Electrònica i Live Performance a Microfusa. En aquesta ocasió, per obtenir una perspectiva de com han evolucionat els mitjans de producció musical

  Fa una setmana parlàvem amb Ramir de com Internet ha transformat la música popular. Més de 25 anys d’experiència al cos docent de Microfusa, una intensa carrera artística al capdavant de diverses bandes de pop i rock electrònic i la seva feina com a productor i enginyer de so per a grups com Facto Delafé y Las Flores Azules o Mishima i com a remesclador de Love Of Lesbian el converteixen en la persona ideal per analitzar com han canviat els diferents aspectes de la indústria durant aquests darrers anys. A l’entrevista d’avui hem tingut l’oportunitat de parlar sobre els mitjans de producció musical, un sector en què l’evolució de la tecnologia n’ha determinat la tendència.

L’evolució de la música popular la va marcar Internet; què ha canviat en els mitjans de producció musical?

Reprenent el fil del que parlàvem l’altre dia, podem resumir-ho dient que els mitjans de distribució s’han tornat virtuals. Amb els mitjans de producció ha passat el mateix: s’han democratitzat. Bàsicament, allò que abans només estava a l’abast d’uns pocs, ara està a l’abast de molts. Fa uns anys, l’únic lloc on podies desenvolupar un projecte musical, gravar un disc o una cançó, era un estudi de gravació. I un estudi de gravació comportava uns costos molt elevats: el lloguer de l’espai, el manteniment, el lloguer dels equips, el tècnic de so contractat per l’amo de l’estudi. Per poder mantenir tota aquesta infraestructura calia una gran inversió. Al segle XXI, tota aquesta tecnologia necessària s’ha virtualitzat i s’ha concentrat a l’ordinador. Per tant, ha canviat la manera com es duien a terme tots aquests processos, totes aquestes tasques, i també han canviat aquests rols. Si comparem, abans del 2000 calien un sistema de gravació, uns processadors d’àudio, una taula de mescles, uns monitors i, en definitiva, molts dispositius diferents per fer una gravació. I el que ha passat és que, a mesura que els ordinadors han guanyat capacitat de càlcul i capacitat d’emmagatzematge, podem tenir-ho tot en una sola «caixa». Així, una sola persona amb un ordinador (sense que hagi de ser un superordinador) pot fer el que fa uns anys feien diversos dispositius independents. Per tant, el cost d’un estudi de gravació abans dels ordinadors actuals podia ser entre 10 i 100 vegades superior al d’un equip basat en un ordinador. TECNOLOGÍA: LOS MEDIOS DE PRODUCCIÓN MUSICAL

Això s’haurà vist reflectit en la creació musical, oi?

Ha aparegut un fenomen molt associat als nostres dies: la música electrònica. Qualsevol noi es pot descarregar una aplicació i fer una creació senzilla. Són els bed producers, els productors de dormitori. I ara tenim tota una generació molt jove i amb pocs coneixements musicals que pot fer música des del seu dormitori. Entre ells podem trobar exemples d’aquesta democratització real: artistes que no tenen gaires recursos, però sí interès musical i alguna cosa per explicar, i que han assolit l’èxit. Com a exemple, podem citar C. Tangana i Alizzz. Sobre «El Ídolo», un àlbum que ara és un referent de la música urbana, Alizzz explicava com van iniciar el projecte amb un equip precari basat en ordinadors personals de sobretaula.  

I quina és l’opinió general sobre aquesta nova música basada en ordinadors?

Com tot, té una part bona i una de dolenta. Els detractors de la música basada en ordinador opinen que és una música sense ànima, creada per gent sense coneixements musicals. En canvi, els seus defensors diuen que obre la porta a milers de creadors que poden explorar les seves capacitats artístiques i que dona una oportunitat a gent que no ha rebut una formació musical formal. El fenomen dels bed producers, per exemple, està molt vinculat a la nova tendència de l’EDM, una tendència en què molts dels seus productors són molt joves i on han destacat figures com Avicii, Martin Garrix i molts altres. En definitiva, la tecnologia només és una eina i la pots veure com una amenaça o com una oportunitat. Per descomptat, des del punt de vista de la producció, disposar de les eines no vol dir que adquireixis talent. Les eines t’ofereixen la possibilitat, però el talent o bé et ve donat de manera innata o bé el desenvolupes treballant, o més sovint combinant tots dos aspectes. El fet que actualment es democratitzin els mitjans de producció és el mateix que ens passa ara a tots amb els súper mòbils que tenim. Les càmeres que porten incorporades disposen d’òptiques increïbles, però això no vol dir que ens converteixin en grans fotògrafs. A més, disposar d’una gran tecnologia implica tenir els coneixements adequats per treure’n tot el suc, per saber com expressar-hi emocions, per saber com dirigir el procés de producció, etc. TECNOLOGÍA: LOS MEDIOS DE PRODUCCIÓN MUSICAL

Desapareixeran els estudis de gravació?

En resum, podem dir que la tecnologia del segle XXI ha permès que molta més gent s’incorpori al món de la música, transformant-la en una producció global. Hi pot accedir gent de la Xina, Europa, Llatinoamèrica i Àfrica, creant un fenomen de producció global. I això és una bona notícia perquè vol dir que hi ha molta més gent que mai creant amb la tecnologia informàtica. Abans, el filtre era tenir accés a un estudi de gravació. I només ho aconseguies si tenies ingressos gràcies als concerts o un contracte amb una discogràfica. Però això no vol dir que les produccions només es puguin fer amb un ordinador. Només vol dir que ara es poden fer d’una manera que abans no era possible. Però, pel que fa a la música de grup amb instruments, amb requisits tecnològics estrictes, amb micròfons i espais de gravació, entre d’altres, l’ordinador tot sol no ho pot assumir i els estudis de gravació continuen sent tan necessaris com fa dues dècades. Podem fer un paral·lelisme amb l’aparició dels primers sintetitzadors als anys 60. A Robert Moog li preguntaven: «Què passarà ara amb els sintetitzadors? Voleu substituir els instrumentistes per instruments electrònics?». Per a molta gent del món de la música clàssica, això suposava una amenaça i creien que les orquestres desapareixerien. I no va passar res: simplement es va convertir en una altra forma d’expressió que es va desenvolupar en paral·lel a les existents, com ara la música popular.
MICROFUSA / ESCOLA BARCELONA Ronda Guinardó, 65. Barcelona / Tel.: 934 353 688 MICROFUSA / ESCOLA MADRID Paseo de Juan Antonio Vallejo – Nájera Botas, 59. Madrid / Tel.: 917 024 592 MICROFUSA / FORMACIÓ EN LÍNIA
Publicació anterior Publicació següent